És hora d'aturar !

El creixement desmesurat de Mallorca, que ens ha duit a la situació límit actual, s'ha produit sobretot pel creixement turístic i urbanístic. El ball de paraules i de xifres sembla que, surtin de la boca que surtin, sempre són desmesurades, però la realitat la tenim davant els nostres ulls, només cal obrir-los bé i l'espectacle el tenim servit. Allò que està en perill és, ni més ni manco, que la terra que trepitjam i, en conseqüència, la nostra pròpia qualitat de vida.

La població actual de Balears és de 750.000 habitants. Segons els plans generals d'ordenació i les normes subsidiàries les Balears podem arribar a tenir 3.700.000 habitants, és a dir, cinc vegades la problació actual. Ara bé, els nostres municipis -que coneixen perfectament aquest augment de població- no preveuen mai com resoldre el problema del proveïment d'energia elèctrica, el problema de la demanda d'aigua, el problema del subministrament de queviures o el problema del transport, entre d'altres. No ho oblidem 3.700.000 possibles habitants, quan ara mateix l'aigua escaseja terriblement, l'energia elèctrica és insuficient, els mitjans de transport no basten i el subministrament de queviures és completament limitat.

Foravila presenta una situació no menys encoratjadora. Ara per ara 50.000 cases es troben dispersades arreu de la nostra geografia mallorquina, un nombre d'habitatges que s'ha previst que puguin arribar a la increïble xifra de 100.000 cases, sense tenir en compte totes aquelles que s'han construït de forma il·legal. La construcció desmesurada a foravila, convertida en sol urbà, ha provocat, provoca i seguirà provocant, desgraciadament, greus impactes ecològics i paisagístics: tales d'arbres, abocament descontrolat d'aigües residuals, destrucció d'ecosistemes, esteses elèctriques, nous camins, consum d'aigua... No ho oblidem 50.000 cases a foravila que aviat seran més de 100.000.

Posats a introduir verdor artificalitzada a foravila ja tenim 15 camps de golf en funcionament i 2 en construcció. Això vol dir 1500 hectàrees de terreny de gespa, de moviment de terres, de quilòmetres de reixeta, de tones d'aigua, de vegetació autòctona arrabassada i el que és més perillós: 15.000 places turístiques i residencials dins sol rústic i dins espais naturals. No ho oblidem 17 camps de golf, 15.000 suposats turistes i 1500 hectàrees del nostre territori reconvertides.

Per acabar-ho d'arrodonir, hem de saber que avui mateix Balears té gairebé 500.000 places turístiques legals a les quals hem d'afegir la oferta il·legal que els mateixos empressaris turístics confirmen que és prou elevada. Però el que sembla més trist és que el plantejament turístic actual permet arribar a prop del milió de places: més places turístiques que tots els actuals habitants de les Balears. No ho oblidem 500.000 places turístiques que passaran a ser prop d'un milió si la situació no canvia.

Allò que, ben segur, tots sabem és que anualment es produeix un increment del nombre de turistes que ens visiten. Els mitjans de comunicació no deixen de dir-nos-ho. Ja ens podem donar l'enhorabona!. L'any 1990, 5 milions de turistes passaren per les nostres illes. Nou anys després la xifra ha superat els 10.700.000 visitants; el doble de visitants en nou anys. Això, volguem o no, té un nom: massificació. Una massificació que fins fa poc era a l'estiu però que ara, gràcies a l'anomenada desestacionalització i al turisme residencial, s'ha estès a tots la resta de l'any. La conseqüència més important d'aquest augment ha estat la venda del nostre territori i la creació i ampliació de constants infraestructures per poder fer front a la demanda turística, sense oblidar els costos econòmics que d'això s'ha derivat. Un arriba a tenir la impressió de pagar per a que els no residents puguin fruir del nostre territori. No ho oblidem 10.700.000 turistes per tot arreu, venda del nostre territori., ampliació d'infraestructures i elevat cost econòmic.

Tota aquesta pressió que sofreix l'illa pot conduir, en poc temps, a una situació d'infart turístic amb conseqüencies ben evidents per a tots aquells i aquelles que vivim a Mallorca. Viure per damunt les possibilitats del territori i dels nostres recursos ens fa perdre la nostra qualitat de vida i la nostra qualitat ambiental. Ara mateix, observant la realitat que ens envolta sense tapar-nos els ulls inútilment, sabem molt bé que ja patim les primeres mostres d'aquesta situació d'infart. Els símptomes en són prou evidents:

- Consum exagerat de territori, tant per la construcció massiva d'habitatges unifamiliars com per la necessitat d'haver hagut de construir nous accessos, d'haver de dotar d'electricitat, d'haver hagut d'extreure milers de tones de pedra i arena...

- Degradació important del nostre paisatge, cosa que al cap i a la fi ja suposa una degradació del producte turístic i una pèrdua de qualitat del nostre patrimoni.

- Augment constant del consum d'aigua, que se situa entorn al 7% anuals produït tant per l'augment d'usuaris (residents i turistes) com per l'augment de l'ús (habitatges amb jardí i piscina, rentaplats, usos abusius...). que és la causa de la pèrdua de qualitat de l'aigua potable (per una salinització dels aqüífers) i de la necessitat de grans inversions econòmiques per dur o "fabricar" l'aigua: l'operació vaixell, els transvassaments i les dessaladores han estat -i són- falses solucions que simplement han convertit el problema de l'aigua en un problema, a més a més, d'energia.

- Augment del consum d'energia elèctrica (un 10% anual a Mallorca) i la necessitat de més centrals elèctriques (més grups a Es Murterar, central a l'aeroport, incineradora de Son Reus i nous grups a Son Reus). En tot cas l'augment de la producció d'energia elèctrica ja ha provocat un increment de la contaminació i, per tant, l'emissió a l'atmosfera de gasos que afavoreixen el canvi climàtic. Tampoc no es poden oblidar les conseqüències ambientals i territorials de la possible construcció d'una nova central i d'un port de descàrrega de combustible.

- Augment espectacular de la producció de residus en un 9% anual provocat per l'augment de turistes, de la població i pels nous hàbits de consum. A l'hivern s'acumulen 900 tones de residus al dia i a l'estiu aquesta producció es dispara fins a les 1300 tones diàries. Les conseqüències ambientals d'aquest augment de residus són l'increment de la contaminació atmosfèrica per la incineració i l'abocament, a més del malbaratament de recursos. No podem passar per alt el fort increment de la producció de residus provinents de l'activitat constructora, que se situen en 1 mil.lió de tones anuals que s'aboquen sense control als més de 80 abocadors situats a tots el racons de l'illa. Tones i tones de residus dels quals un simple i gens encoratjador 10% són reciclats.

- Augment de la contaminació atmosfèrica. Les centrals elèctriques, la cimentera, l'elevat nombre de cotxes, les plantes dessaladores i l'increment del nombre d'avions ha incrementat notablement la contaminació atmosfèrica, la qual cosa suposa, al cap i a la fi, una minva en la qualitat de l'aire que respiram i per tant de la qualitat de vida de tots els mallorquins. No oblidem que, encara que ens sembli una situació massa llunyana, que les emissions també contribueixen a l'escalfament de l'atmosfera, el canvi climàtic i l'esgotament dels combustibles fòsils.

- Colapse de les infraestructures:

* L'excés de consum d'aigua provoca un increment del cabdal que arriba a les depuradores. Aquestes instal.lacions veuen reduida la seva capacitat de tractament i per tant l'aigua "depurada" no té la qualitat adequada per ser abocada a la mar o als torrents, ni per ser reutilitzada per regar.

* L'increment del número de cotxes per càpita dels residents i els 60.000 vehicles de lloguer colapsen prou sovint les nostres carreteres. Els anteriors governs únicament s'havien plantejat la construcció de grans infraestructures per resoldre aquest col.lapse, cosa que a més d'haver de pagar els mallorquins tendria un impacte territorial, ambiental i social molt greu.

* Les platges de Mallorca han assolit un nivell d'ocupació tan exagerat que han perdut bona part del seu atractiu, tant per als turistes com per als propis mallorquins. La mar també està patint de manera prou evident l'impacte brutal de la degradació del nostre territori. El fons marí i les nostres costes mostren signes ben significatius d'aquesta espectacular pressió turística.

* La necessitat de més infrastructures i serveis ocasionades pel nou model turístic estan essent pagades per tota la societat mallorquina sigui quina sigui la vinculació de cada un de nosaltres amb el sector turístic. Entre tots hem de finançar unes infrastructures i uns serveis que s'han de sobredimensionar a causa del turisme, mentre que els beneficis econòmics d'aquest sector no sempre s'inverteixen en millores per als residents de l'illa.

No ho oblidem; la conseqüència d'aquest procés de saturació turística i urbanística s'afirma -i fins i tot s'exclama- que ha fet augmentar els nostres nivells de vida però, al mateix temps, no podem deixar de saber que estam patint una importantíssima pèrdua de la nostra qualitat de vida. La massificació de les platges i els espais naturals, el col.lapse de les carreteres i dels carrers, la mala qualitat de l'aigua potable, la degradació dels paisatges, el procés de privatització del territori, el tancament de camins i accessos a la vorera de mar, la massificació dels serveis sanitaris, la incineració de residus, els renous, les olors, la pèrdua de tranquilitat i la desaparició del patrimoni és un preu massa elevat que pagam els mallorquins a causa de l'actual model turístic i urbanístic, en conseqüència: no comença a ser ben hora d'aturar? 

Si seguim abusant del nostre paradís, no ho dubteu, ens estam condemnant a viure a l'infern.

Font: Document del GOB (2.001)


© Miquel Àngel Dora - www.fotodenatura.com/allimit.htm - 2004