Quatre principis em semblen fonamentals per treballar amb superteleobjectius:

- Cal reduir al màxim la distància entre subjecte i càmera. Reduir la distància a la meitat té el mateix efecte que doblar la longitud de la focal de l'objectiu utilitzat.

- S’ha de fer servir l'objectiu de més curta focal possible.

- Cal evitar retratar en condicions ambientals desfavorables per tal de reduir al màxim la distorsió atmosfèrica que afectarà notablement la qualitat de la imatge: boira, calitja, reverberació produïda per la calor...

- S’ha de dominar l'enfocament ràpid i precís i la profunditat de camp disponible. La pràctica esdevé fonamental. Agafau sovint el superteleobjectiu i practicau a ca vostra.

---

La millor manera d'aprendre a retratar és analitzar les errades i entendre bé què és allò que no hem de tornar a fer, i no tan sols en fotografia d'aus sinó en qualsevol disciplina de fotografia naturalística. Estic convençut que s'aprèn més de les errades que dels encerts, però com que el que cal és evitar-los, bo serà revisar les qüestions que poden facilitar el nostre aprenentatge.

1.- Bona planificació del treball i objectius clars.

2.- Hem de millorar la nostra concentració en el treball de camp.

3.- Sortides freqüents al camp per millorar el coneixement de la natura i l’habilitat per capturar els instants "màgics".

4.- No hem d’emprendre mai una tasca fotogràfica sense conèixer perfectament el maneig i les característiques del material. Quan adquirim un nou component és important conèixer-ne bé les funcions principals. La lectura del manual d’instruccions és una obligació que no podem dur a terme quan som en el camp.

 ---

A partir d'aquestes quatre premisses, analitzem algunes causes importants d'errades que se solen produir durant el nostre treball.

Nitidesa de la imatge deficient.- En ocasions, la baixa qualitat òptica d'una lent o l'ús d'una pel·lícula ràpida -200, 400 ISO...- produeix un efecte de gra que minva la nitidesa de la imatge, però, generalment, la manca de nitidesa és fruit de les vibracions no desitjades, de l'enfocament deficient o del moviment del subjecte.

Les vibracions es produeixen, sobretot, quan sostenim el material amb les mans. L'ús d'un trípode sòlid, estable i de bona qualitat -els que generalment no es venen a les botigues de fotografia-, és imprescindible. Els dies de vent és més convenient reduir l'alçada del trípode i, si fa falta, llevar, temporalment, el para-sol del teleobjectiu. És bo de fer deixar-se enganar per una falsa sensació d'estabilitat.

La sensació de falta de precisió en l'enfocament és millorable si sempre mantenim ben enfocats, l’ull o els ulls de l'au. Els subjectes, més o menys, estàtics, es poden enfocar tranquil·lament de manera manual. Si els subjectes són actius podem recórrer a l'enfocament automàtic.

Els moviments dels ocells són, en certa manera, controlables amb l'ús de velocitats altes d'obturació i, sobretot, quan s'aprèn a disparar en el moment adequat.

---

Retratar amb llum de sol al migdia no és una bona opció de treball. El contrast excessiu no afavoreix la possibilitat de fer bones fotografies i, a més, les aus són més actives a primeres i a darreres hores del dia. En tots cas, recordem el recurs d’usar el flaix com a mesura per reduir aquest contrast excessiu.

--- 

Convé controlar l'ús del flaix per retratar aus -o mamífers- de nit per evitar l'efecte d'ulls vermells. La solució és simple: s'ha d'evitar situar el flaix en el mateix eix que l'objectiu. Un cable d'extensió resol bé aquesta dificultat si podem situar o aguantar el flaix d'alguna manera.

 ---

En fotografia de naturalesa cal preveure amb certa antelació les condicions en les quals retratarem l'animal que pugui comparèixer davant nosaltres. Predeterminar l'exposició adequada -diafragma i velocitat ajustats-, un enfocament en un lloc determinat amb l'òptica més adequada, amb el material muntat damunt el trípode i, fins i tot, amb un enquadrament ben estudiat, és una manera de treballar amb molta més rapidesa i amb més possibilitats d'obtenir una bona imatge d'una espècie. Si una cosa no sobra en fotografia d'aus és el temps. Temps perdut manipulant el material és oportunitat fotogràfica desaprofitada. Acostumar-se a mantenir una rutina de treball és una bona manera de tenir controlada la  propera oportunitat fotogràfica. Tenir present el nombre de fotografies que ens resten per fer en el rodet també és important. Sembla que sempre que compareix la bona oportunitat de retratar una espècie és quan s'acaba el rodet de pel·lícula. Una consideració que cal tenir sempre present: les grans oportunitats fotogràfiques solen passar en un tres i no res, i moltes vegades sense que ens adonem.

 ---

És convenient evitar retratar aus que presentin alguna marca que en delati la manipulació ornitològica: anelles, etiquetes, plàstics..., o que tenguin algun defecte físic, o en tot cas, retratar-los des d'un angle on no pugui esser vista aquesta marca.

 ---

Una composició desequilibrada -aus en el centre de l'escena o situació incorrecta, massa elements dins la imatge, ocell incomplet...- és una demostració de falta de concentració suficient. Recordem que les fotografies cal fer-les amb el cap i no només amb el dit.

 ---

La manca de preparació d'una sortida, per fer qualsevol tipus de fotografia de naturalesa, provoca, sovint, no agafar un material que a l'hora de la veritat ens resulta imprescindible per obtenir una imatge determinada. Deixar el trípode recolzat a una paret de casa nostra, no agafar una òptica determinada, no haver agafat piles de recanvi, no dur pel·lícula suficient... són situacions tan simples que sembla que no poden passar mai.

 ---

Convé disposar d'una bona guia d'identificació d'aus i dur-la amb nosaltres. Una guia d’aus en el prestatge de la llibreria no fa gaire feina de profit.

 ---

Davant una oportunitat única, no cal dubtar mai a fer diverses fotografies variant l'exposició. Les càmeres que disposen de funció d’exposició seriada automàtica resulten molt útils per obtenir imatges amb diferents exposicions.

 ---

Si anau a retratar aus limícoles amb un aguait, heu de preveure la necessitat de fer servir botes d’aigua i anar amb compte de no deixar les vostres petjades damunt el fang per allà on possiblement compareguin les nostres protagonistes.

 ---

Un darrer consell. Si desitjau retratar a l’aguait, considerau la necessitat de tenir paciència suficient com per estar-hi, com a mínim, dues hores a dins. Els animals necessiten estar ben convençuts que allò que ha comparegut en el seu territori no presenta gens de perill.

  "Retratar Mallorca. Observar la natura". Miquel Àngel Dora