La paciència i la lentitud de moviments són les millors tècniques d'apropament. Lentitud de moviments no suposa, però, disposar de tot el temps del món.

 ---

Convé començar a fer fotografia d'aproximació amb subjectes de moviment lent i d'actitud tranquil·la  -caragols, llimacs, cucs, copinyes, aranyes en la seva teranyina, poriols...- que sembla que no s’espanten gaire davant la proximitat de l'objectiu de la càmera. Millor encara: retratar elements estàtics com minerals, gotes d'aigua, fulles, fòssils, flors, petjades, petit fruits...

 ----

Retratar invertebrats suposa sovint treballar d'acotat, ajagut o en les postures més inversemblants, quasi immòbil, sense respirar, controlant el nostre pols per tal de mantenir la càmera estable; retratar a pols és, doncs, la manera més habitual de treballar a la  naturalesa.

 ---

Cal evitar la roba de colors vius.

 ---

Els dies de vent augmenten considerablement les dificultats en fotografia d'aproximació ja que n’impossibiliten la pràctica, sobretot quan els subjectes a retratar es troben en una planta que es belluga d'un costat a l'altre del visor. Aprofitau els dies ennuvolats perquè els insectes no solen ser tan actius; a més, la llum difosa millorarà les vostres imatges. Es diu que la majoria dels insectes, al marge de guiar-se per les olors, s’orienten per la polarització de la llum solar; per aquest motiu sembla que quan el cel està completament tapat es desorienten.

 ---

Cal recordar que cada petit moviment del subjecte dins el visor es pot traduir en una imatge enfocada incorrectament o sense nitidesa per efecte de la trepidació de la càmera.

 ---

Cal fer sempre un parell de fotografies del mateix subjecte. No oblideu que cada instant és únic i irrepetible i que la pel·lícula és el material més econòmic de tots els que facem servir.

 ---

Alguns insectes com les papallones són molt sensibles a l'absència de sol. Cal evitar projectar la nostra pròpia ombra sobre aquestes espècies o... partiran. Ens hi podem acostar amb certa rapidesa fins a un metre de distància, a partir d'aquí els nostres gestos seran lents. Una òptica propera als 100mm macro és ideal per al retrat d'aquests insectes.

Podem estar molt de temps esperant que una papallona que ens envolta es posi allà on nosaltres hem triat i, probablement, quan ens donem un instant de descans, s´hi posi. Vet aquí alguns senzills trucs per atreure la seva atenció.

Posau unes gotes d'aigua ensucrada en el calze d'una flor o unes gotes de suc de llimona i plàtan mesclats i aconseguireu cridar l’atenció i les ànsies xucladores d’aquests animalons.

Un altre recurs interessant és recobrir amb un llençol les flors dels voltants, menys una -es fa un petit forat en el centre del llençol-  que ens servirà de punt d'enfocament. El llençol, a més, il·luminarà des de davall la nostra protagonista i altres insectes que, ben segur, s’hi acostaran.

  "Retratar Mallorca. Observar la natura". Miquel Àngel Dora