Fer bons retrats de persones suposa sempre saber reflectir la personalitat del model en una situació determinada, tot respectant un criteri que em sembla fonamental: la naturalitat. Els bons retrats no són únicament imatges de persones, sinó interpretacions de la seva personalitat. Les actituds, les activitats o -simplement- alguna peculiaritat del subjecte principal de la nostra imatge han de ser captades d’una manera atractiva i creativa.  

---

El retrat de persones, en fotografia de natura, ha d’anar necessàriament lligat a un ambient natural. El retrat forma part inseparable d’un ambient captat en un simple, però suggerent, detall en el qual la figura humana pren una especial rellevància. No es tracta aquí d’escollir una persona que es posi davant la nostra càmera, disposant del temps suficient per preveure la il·luminació que farem servir, triar el fons més adequat o establint una comunicació directa amb el nostre o amb la nostra model. Ben al contrari, serà sempre el fotògraf o la fotògrafa el qui s’hagi d’adaptar a la singularitat de cada situació amb la màxima discreció possible.  

---

Els cànons clàssics de fotografia de retrat en exteriors assenyalen la importància d’il·luminar i d’exposar correctament la cara de la persona, obviant sovint el fons de la imatge. En fotografia de natura, persona i entorn són un tot inseparable que, segons crec, ha de partir de l’anonimat per explicitar gràficament una relació directa de l’home amb la natura. Es tracta, doncs, d’intentar aconseguir imatges on la figura humana -sovint retratada de cos sencer-, de manera totalment informal,  sigui capaç de comunicar aquesta relació, tot explicitant una personalitat en base a gestos, a moviments i a expressions que puguin transmetre sensacions de vivacitat. No oblidem, però, que els fons i els colors tenen una influència visual i psicològica important en fotografia de retrat. Un fons clar farà sensació d’ambient tranquil, un fons obscur sol dramatitzar l’expressió del subjecte. Els colors rosats i verds suaus fan sensació de feminitat; la combinació de colors saturats i vius transmeten un caràcter actiu; els blaus saturats donen al model un caràcter sofisticat...

---

Els teleobjectius de focal variable són les òptiques més adequades per aconseguir composicions ajustades i equilibrades, al temps que s’evita espatllar la intimitat d’un instant determinat. Aquestes òptiques ens permeten enquadrar, amb certa dissimulació, una situació determinada evitant acostar-nos massa al subjecte principal de la imatge i eliminant de l’escena aquells elements que puguin destorbar. No oblidem que la composició és la manera més simple de personalitzar una fotografia.  

---

Convé aprofitar, especialment, els instants en els quals el subjecte a retratar no observi directament la nostra càmera o, fins i tot, aprofitar que estigui acotat o d’esquena per aconseguir una imatge més anònima. No oblidem, tampoc, que un dels atractius més suggestius de la fotografia és la seva capacitat de captar imatges permanents de successos momentanis i d’objectes en moviment. Congelar una acció ràpida pot ser un interessant recurs fotogràfic, però, les imatges borroses  -que permetin reconèixer el motiu- transmeten una extraordinària sensació de moviment.  

---

Per acabar, dues qüestions que consider d’especial importància: velocitat de reacció i discreció. Els retrats informals impliquen necessàriament anticipació i velocitat de reacció. Els moviments corporals poden ser molt fugaços, moltes expressions irrepetibles, moltes situacions, fins i tot, impensables. Així doncs, convé treballar amb una certa anticipació als fets, preveure els moviments de la persona, el desplaçament o les reaccions, per disparar la càmera en el moment precís i amb el material adequat. Discreció, perquè si la persona que volem retratar observa les nostres intencions reaccionarà, probablement, de manera antinatural o evitarà quedar immortalitzada a la pel·lícula.

 "Retratar Mallorca. Observar la natura". Miquel Àngel Dora